L’Olivera: 50 ANYS CONREANT MARGES, TRANSFORMANT PERSONES

• La força cooperativa per no deixar ningú al marge.

L’any 1974, un grup de joves i el pare escolapi Josep Maria Segura van fer una aposta : instal·lar-se a Vallbona de les Monges per crear una comunitat de vida i treball que integrés persones amb discapacitat intel·lectual en un entorn rural empobrit . Cinquanta anys després, aquesta utopia s’ha consolidat com una cooperativa de treball associat i d’iniciativa social que ocupa més de 80 persones i que ha demostrat que és possible generar valor econòmic sense perdre de vista l’impacte social .

L’Olivera es defineix a partir del concepte de “cultura de marges“. Originàriament, els marges de pedra seca es construïen per formar terrasses per permetre guanyar espai de conreu, també marges significa el que es queda fora de la via principal. Simbòlicament, fan referència a les persones que la societat deixa als marges i a qui aquest projecte vol oferir un lloc central equitatiu. És una filosofia que aprofita la producció ecològica de vi , oli, els processos d’inserció laboral i acompanyament residencial . La cooperativa compta amb dos centres de treball, un a Vallbona (Lleida) i l’altre a Can Calopa (Barcelona), residències, pisos tutelats i una ferma aposta per la desinstitucionalització i l’autonomia de les persones ateses.

• Les Polítiques públiques: un paraigua necessari però insuficient

La trajectòria de l’Olivera s’inscriu en marcs institucionals que reconeixen i, cada cop més, promouen l’Economia Social i Solidària (ESS). D’una banda, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030  permet explicar l’impacte de l’entitat: l’ODS 8 (Treball decent i creixement econòmic), l’ODS 10 (Reducció de les desigualtats) , l’ODS 12 (Producció i consum responsables), L’ODS 17 (Aliances per assolir els objectius) son presents atesa la capacitat de la cooperativa per teixir xarxes: des d’Ateneus Cooperatius (Ponent Coopera) fins a entitats financeres ètiques com Coop57 i Fiare .

D’altra banda, el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea (2021) i, en l’àmbit català, la Llei 12/2022 de l’Economia Social i Solidària i la Xarxa d’Ateneus Cooperatius proporcionen un reconeixement polític i eines de suport. L’Olivera se n’ha beneficiat indirectament però, en la visita que vaig realitzar el 27 d’abril de 2026 a les instal·lacions de Vallbona de les Monges, el vicepresident i responsable de producció, Pau Moragas, va assenyalar un dels reptes centrals: malgrat el suport institucional, l’olivera a de conviure amb el sistema actual de complexitat burocràtica i finançament insuficient per  l’activitat social. “El nostre objecte principal és incorporar persones que la societat deixa fora, però hem de suportar el cost de productor agrícola, d’elaborador, de distribuïdor i el sobrecost d’un agent social d’inserció”, va explicar.

Això connecta directament amb el PERTE d’ Economia Social , un dels instruments més rellevants del govern espanyol en aquest àmbit. L’Olivera podria optar a aquests fons per accelerar la seva digitalització per connectar encara mes la societat amb el projecte de l’Olivera. Tanmateix, l’accés a fons europeus i estatals requereix una capacitat tècnica que moltes entitats socials petites tenen dificultats per assumir. Aquí, la intercooperació esdevé clau: L’Olivera participa activament de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i de Ponent Coopera, una xarxa d’entitats que podrien actuar conjuntament per concórrer a aquests projectes sense perdre la seva identitat.

Interacció amb l’entitat
En la conversa amb Pau Moragas, va destacar que L’Olivera està immersa en un procés de reflexió estratègica anomenat Projecte OLIVERA 2040, que inclou la refinanciació d’1.100.000 euros a través de l’Institut Català de Finances (ICF) i Coop57, així com la gestió de tensions de tresoreria del circulant (entre 250.000 i 300.000 euros) mitjançant deu préstecs socials privats de 25.000 euros cadascun. Això evidencia que, fins i tot per a una cooperativa consolidada, l’accés a finançament aliè a la banca tradicional segueix sent un repte estructural.

• Assignatura pendent de la contractació pública

Un dels instruments més potents per a la transformació econòmica i social hauria de ser la contractació pública responsable, regulada per la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic, que permet introduir clàusules socials, ambientals i de reserva de mercat per a Centres Especials de Treball (CET) i empreses d’inserció [REAS, 2025]. L’Olivera, com a CET, hauria de ser un actor prioritari en aquest àmbit.

Actualment, l’Olivera gestiona Can Calopa  per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, un exemple d’èxit de col·laboració publicocooperativa on el consistori cedeix la finca i L’Olivera gestiona els cultius, l’elaboració del vi i les tasques d’inserció per a joves en situació de vulnerabilitat . Però aquesta experiència podria ampliar-se a altres àmbits: subministrament d’oli per a menjadors escolars, hospitals o vi i oli per menjadors socials, residències públiques, serveis de restauració del govern, organització visites de l’ INSERSO ; es podria completar amb serveis de jardineria i manteniment de zones verdes; o la incorporació de clàusules socials en licitacions de l’administració local, com les de l’Ajuntament de Reus o la Diputació de Lleida, que ja ha reconegut públicament la feina de l’entitat.

Per què no s’ha explotat del tot aquesta via? Diverses barreres: la complexitat tècnica dels plecs de licitació , dissenyats sovint per a grans empreses, la manca d’un departament específic per a aquestes gestions a l’interior de la cooperativa i, en alguns casos, la por a desvirtuar el projecte si s’assumeixen encàrrecs allunyats de la missió principal. Tanmateix, la Guia interactiva per a la contractació i compra pública responsables de REAS (2025) ofereix eines per superar aquestes dificultats, posant exemples de com els CET poden articular-se per oferir serveis conjunts.

Proposta de millora
L’Olivera podria liderar una plataforma de CET agroalimentaris catalans per concórrer conjuntament a licitacions públiques de gran volum, compartint costos de gestió i garantint el subministrament de productes ecològics i amb impacte social verificable. Aquesta aliança, inspirada en les experiències de la Xarxa d’Economia Solidària, permetria escalar l’impacte sense perdre l’arrelament territorial.

• Digitalització amb valors

 L’Olivera ha anat incorporant les tecnologies digitals de manera esglaonada. Disposa d’un lloc web amb botiga online que li ha permès obrir nous canals comercials, la facturació online va assolir els 52.000 euros el 2025,  i d’un sistema ERP per a la gestió integrada .i són conscients de que la digitalització és una oportunitat per fer visible el projecte social.

Una de les propostes que va sorgir dels companys va ser la implementació de codis QR a les etiquetes que permetin a la persona consumidora accedir a la traçabilitat “història” de cada ampolla: l’origen del raïm, les persones que l’han participat en la seva elaboració, l’impacte social de la compra. Pau Moragas va recordar que la cooperativa treballa amb recursos humans limitats i que qualsevol innovació ha de ser assumible.

La intel·ligència artificial podria ajudar en tasques i a més caldria aprofitar el seu potencial entre d’altres per la predicció de collites, generar estudis d’hàbits de consum, gestió de l’estoc i personalització de la comunicació amb els clients. L’adaptació comporta riscos: dependència tecnològica, l’escletxa digital interna en el conjunt de les persones, Augment de tasques educacionals per la formació contínua.

Reflexió
L’Olivera ha d’assumir la digitalització com un procés participatiu i centrat en les persones, no com una imposició externa. S’ha d’adaptar la tecnologia a la cultura de marges. La creació d’un espai digital comunitari on connectar les 80 persones treballadores, els 51 socis col·laboradors i els clients fidels podria enfortir els valors de l’ESS com la participació i la transparència.

• Moneda Social i finances ètiques:

L’Olivera compta amb: productes de qualitat premiada, demanda creixent i una història de 50 anys que genera confiança. Aquests actius el converteixen en un candidat referent per explorar sistemes monetaris complementaris.

A partir de l’anàlisi comparatiu amb els companys, vam concloure que L’Olivera té estructura bicentral amb presència a Vallbona de les Monges i a Barcelona i la dependència de vendes exteriors suposen gairebé el 10% de la facturació dificulten impulsar una moneda local social . En canvi, el model més adequat seria l’emissió de bons de participació solidària o un crèdit comunitari limitat, inspirat en el sistema WIR suís.

El sistema WIR és un banc centralitzat de crèdit mutu que opera amb una moneda complementària paritària al franc suís, concedint préstecs sense interessos a les empreses associades a canvi que aquestes venguin els seus productes dins la xarxa tancada. Si L’Olivera liderés la petició de creació del sistema WIR a Catalunya, podria permetre que clients, socis col·laboradors i treballadors adquireixin crèdit WIR per avançat, per  utilitzar-lo per crear un intercanvi comercial per exemple, formació en inclusió per a altres entitats.

La memòria 2025 que ens va mostrar Pau Moragas identifica una necessitat de finançament del circulant d’entre 250.000 i 300.000 euros, que podria cobrir-se parcialment amb aquest sistema.

Interacció amb l’entitat –
“Els títols participatius, com els que hem emès amb Coop57 i Eixarcolant, són una via que ja coneixem. Parlem de quantitats a partir de 1.000 euros per cada particular. Ara estudiem finançar el circulant amb aportacions de 25.000 euros que permetin sentir-se part del nostre projecte”

• Aportació final i potencial transformador

L’Olivera és entitat en format cooperativa de treball que ha demostrat durant mig segle que és possible conrear la terra, elaborar vins i olis de qualitat reconeguda i, alhora, construir una comunitat on les persones amb discapacitat i en situació de vulnerabilitat ocupin el centre creant un precedent en un context de despoblació rural i crisi eco-social.

Desprès de visitar l’Olivera a Vallbona de les monges , vaig tenir la oportunitat d’interactuar amb el Pau i amb el Jordi i em va aparèixer al cap una dita mallorquina:  “No es pagat” la feina que fan aquesta

Per concloure agraïments als meus companys: Sol Navarro per les referències al sistema WIR Suis al Pol-Sewlan per l’anàlisi de creació de moneda social local, al Pol Alcàntara per la seva proposta de millorar visibilitat amb introducció de storytelling i a en Pau Moragas de la Cooperativa l’Olivera per la seva amabilitat en la visita a Vallfogona de les Monges.

BIBLIOGRAFIA

Ús Intel.ligència Artificial IA : En la realització d’aquesta activitat, s’ha utilitzat la IA com a eina de suport en la jerarquia dels encapçalaments per millorar la claredat visual i síntesi de les idees clau i ajuda en la cerca paraules clau. S’ha utilitzar el programa CANVA+IA per maquetar el DAFO

 

Fundació Espriu. (2025, 9 de setembre). IA per a cooperatives: avantatges, reptes i passos cap a un futur ètic i participatiu. Cooperativisme. Recuperat el 17 de març de 2026, de https://www.fundacionespriu.coop/ca/ia-cooperatives-avantatges-reptes-i-passos-cap-un-futur-etic-i-participatiu

Bach, R. M. (2024, 25 d’agost). El macabeu amb més impacte social. La Vanguardia. Recuperat el 15 de març de 2026, de https://agroinforma.ibercaja.es/noticias/prensa/brindis-con-el-macabeo-de-mas-impacto-social.aspx

Escudero, M. (2022, 18 de març). Can Calopa: una bodega solidaria en Barcelona ciudad. El País. ISSN: 1134-6582. Recuperat el 16 de març de 2026, https://elpais.com/gastronomia/el-comidista/2022/03/10/articulo/1646923501_448138.html

Moragues, P. (2014, 16 de setembre). L’Olivera, construcció d’un projecte cooperatiu al món rural. Ara. Recuperat el 15 de març de 2026, de https://empreses.ara.cat/blogs/cooperatives/lolivera-construccio-projecte-cooperatiu-rural_132_2871827.html

Serra, M. (2024, 1 de juny). Pau Moragas: “Des dels marges encara hi ha coses interessants a fer”. VilaWeb. Recuperat el 15 de març de 2026, de https://www.vilaweb.cat/noticies/pau-moragas-cooperativa-lolivera-des-dels-marges-hi-ha-coses-encara-interessants-a-fer/

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. (2024, 14 de desembre). El Govern reconeix 83 olis d’oliva verge extra durant la primera edició de la Nit de l’Oli [Nota de premsa]. www.govern.cat Recuperat el 15 de març de 2026, https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/666162/el-govern-reconeix-83-olis-d-oliva-verge-extra-durant-la-primera-edicio-de-la-nit-de-l-oli

Ajuntament de Barcelona. (2025, 16 de juliol). Trobada de l’alcalde de Barcelona amb entitats clau de l’ESS. Economia Social i Solidària. Recuperat el 15 de març de 2026, https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/actualitat/noticies/trobada-de-lalcalde-de-barcelona-amb-entitats-clau-de-less-1537698

Manzo C. Atlas of the Future. (2019,15 Juliol). L’Olivera: Vi amb segell social. Recuperat el 17 de març de 2026, de https://atlasofthefuture.org/ca/project/lolivera/

Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). Consulta 26/03/2026. Compromisos de l’Aliança Catalunya 2030. Generalitat de Catalunya. https://cads.gencat.cat/ca/alianca/compromisos/

Argandoña, A. (2013, 9 d’octubre). Para qué sirven las monedas locales. IESE Blog Network. https://blog.iese.edu/antonioargandona/2013/10/09/para-que-sirven-las-monedas-locales/

Ecoxarxes. (2020). Explicación práctica sobre Moneda Social. Economia Solidària.  https://www.economiasolidaria.org/gl/recursos/biblioteca-explicacion-practica-sobre-moneda-social/

Garcia-Alvarez-Coque, J. M., & Piñeiro, V. (2022). Using collective farming to improve farm structures and drive generational renewal in Spain. EuroChoices, *21*(3), 35-41   https://www.economiasolidaria.org/gl/recursos/biblioteca-explicacion-practica-sobre-moneda-social/

UOL Economia. (2025, 19 d’abril). Brasil tem 182 moedas sociais: como elas ajudam a estimular a economia? https://economia.uol.com.br/noticias/redacao/2025/04/20/moedas-sociais.htm

AUGUST CORRONS (2021) Universitat Oberta de Catalunya. La moneda social (cap. 6) | Sharing Economy [Video]. YouTube. https://youtu.be/0mg17UJvH9o?si=jRwvGC32y9V9-eS2

1 SHARING ECONOMY. (2019, 15 Juliol). La moneda social. Blog de Economía y Empresa. https://blogs.uoc.edu/economia-empresa/es/la-moneda-social/

Exoxarxes (2025)  monedes solidaries https://ecoxarxes.cat/ecoxarxes/

Ponent Coopera. (2026, 16 Febrer). Set gestories de Ponent reben el segell “Aquí assessorem l’Economia Social” que atorga Ponent Coopera. https://ponentcoopera.cat/set-gestories-de-ponent-reben-el-segell-aqui-assessorem-leconomia-social-que-atorga-ponent-coopera/

Ponent Coopera. (2026,  25 Abril.). Ponent Coopera: Ateneu Cooperatiu de les Terres de Ponent., dari https://ponentcoopera.cat/

Navarro, J. (2024, 21 d’abril). Caràcter complementari de la moneda WIR a Suïssa. Diari La Veu. https://www.diarilaveu.cat/opinio/caracter-complementari-de-la-moneda-wir-suissa-533558/

Consell de Relacions Laborals. (n.d.). Objectiu 12: Producció i consum responsables. Generalitat de Catalunya. https://treball.gencat.cat/ca/consell_relacions_laborals/el_crl/agenda-2030/ods12/